EL LLORO



EL BRUC-EL LLORO-EL BRUC

PRESENTACIÓ DEL LLOC:

On som: Municipi d'El Bruc a la serralada prelitoral. Pertany a la Comarca de l'Anoia.

Com arribar-hi: En cotxe, Autovia A-2 de Barcelona a Lleida. Carretera comarcal BP-1101 d'El Bruc a Manresa.


Mostra un mapa més gran

Què hi volem fer: Pujar fins al Lloro a la zona dels Frares Encantats i gaudir de les belles i misterioses formes que tenen les seves agulles.

FITXA TÈCNICA

Tipus de ruta: Circular.

Alçada de sortida: 470m.

Alçada màxima: 1050m.

Desnivell teòric acumulat: 580m.

Temps aproximat de l'excursió: 5 h.

Distància total: 11,5 Km.

Dificultat: Mitjana.

Material necessari: Bon calçat, roba adequada al temps, aigua, alguna cosa per menjar, gorra o barret, ulleres... i un mapa de la muntanya.

Itinerari: Sortirem i tornarem al Bruc. Pujarem pel camí de la cova de l'Arcada, remuntarem el torrent del Lloro per endinsar-nos a la zona dels Frares Encantats. La baixada la farem per la Canal Ampla i el camí dels Pallers.


MAPA DEL RECORREGUT


ORTOMAPA DEL RECORREGUT


DADES I PERFIL DEL RECORREGUT



DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

La sortida la fem des de la plaça del Racó, Al Bruc de Baix. Travessem el pont de la Parròquia del torrent de l’oncle Illa i agafem un camí a l’esquerra en direcció a Mas Grau.

Una vegada deixada enrere les cases, trobarem un camí a l’esquerra que porta a Can Rovira, i després un altra a la dreta que porta a Can Salses. Nosaltres seguirem recte per la pista en direcció als boscos de Can Rovira.


BOSCOS DE CAN ROVIRA

Deixem enrere la Plana llarga i a la dreta per un camp d'oliveres trobem l'inici del camí de la cova de l'Arcada senyalitzat amb marques de color vermell.

Seguim les marques que ens porta pel serrat de les Arnes. Davant nostre tenim unes immenses parets del Vermell del Xincarró anomenades la Raconada.

El camí gira a la dreta pel coll del Xincarró en busca de la roca del tambor. Situada enmig del torrent del tambor, fàcil de veure.


LA RACONADA

Més endavant trobem la font d'en Xebret, a la dreta del camí. Continuem i després de una lleugera pujada arribem a la cova de l'Arcada. Un magnífic pont natural adossat a les parets del serrat del Cabrit.

Continuem la pujada pel torrent de les Grutes i travessem una zona de enderrocs, més amunt tindrem unes magnifiques vistes de la cova de l'Arcada.


LA COVA DE L'ARCADA

Arribarem a una cruïlla. A la dreta està marcat com a coll de Porc. Nosaltres agafem el camí de l'esquerra que està marcat com a les Agulles. En aquest punt deixem les marques vermelles i seguim les marques de color blanc que remunten el torrent del Lloro.

Aquest torrent ens portarà al camí que ve del refugi Vicenç Barbé, marques blanques i grogues. Nosaltres girarem a la dreta en direcció el coll de Porc i uns metres més enllà, a l'esquerra, trobarem el camí que puja fins el Lloro senyalitzat amb marques de color blau.


LA MONJA I EL LLORO

La pujada és intensa i ens portarà fins al peu de l'agulla anomenada el Dit. En aquest punt trubem una cruïlla de camins. La de la dreta porta al coll de Porc, zona equipada. Nosaltres seguirem per l'esquerra. A la paret de l'agulla hi ha una pintada amb el nom de Lloro.

Després d'una petita grimpada, arribarem a la part més alta del recorregut. Fàcil de veure ja que de seguida comença la baixada. Ens trobem entre les agulles de la Monja, el Lloro i el Bisbe, ben enmig de la zona dels Frares Encantats.

Aquestes formacions de conglomerat són tan espectaculars que cada agulla té el seu propi nom.



Diu la llegenda:

Que uns frares foren castigats per les seves males arts i així fou com es convertiren en estàtues de pedra.

Al punt de mitjanit,
quan s’ha adormit la terra,
desperten de llur son,
al cim de la carena,
els Frares encantats,
els penitents de pedra.
.
Passen en processó
sens mai alçar la testa,
passen eternament
sens moure un peu de terra,
murmurant sense veu
pregàries sense lletra.
.
Volen cridar: “perdó!”,
volen cridar: “clemència!”,
però mai surt el crit
d’aquelles goles ertes;
tant com no en sortirà
viuran en penitència.
.
En tant sobre els seus caps
rodolen les estrelles,
en tant sota els seus peus
van rodolant els segles,
i ells passen sens passar
en penitència eterna.
.
I una nit més que mor,
i un dia més que es lleva,
i el sol, pietosament,
besa les vestimentes
dels Frares encantats,
dels penitents de pedra.
*
Apel·les Mestres.


La baixada la farem en direcció a l'agulla anomenada la Nina. El camí baixa rapidament per una zona arbolada. Seguint les marques blaves no tindrem cap problema. Trobarem un tram curt de pujada però de seguida continuarem la baixada.

Haurem d'estar atents a la cruïlla de la canal Ampla. Comença just al peu de l'agulla Sense Nom. En aquest punt hem de girar a l'esquerra i continuar baixant. Passar-nos de llarg ens portaria a la zona dels Ecos.


EL BRUC DES DE LA CANAL AMPLA

La canal Ampla és força agradable de baixar i rapidament arribarem al Refugi Vicenç Barbé. Un cop passat el refugi haurem d'estar atent a la pròxima bifurcació de camins. Uns pals indicadors al camí, ens avisaran.


REFUGI VICENÇ BARBÉ

Recte porta a la Portella, nosaltres girarem a l'esquerra pel torrent dels Cirerers en direcció a els Pallers, marques de SL (sender local) de color blanc i verd.

El camí baixa seguint el torrent fins arribar a l'Era dels Pallers. A partir d'aquí el camí és ample i gira a la dreta deixant els Pallers a la nostre esquerra.


ELS PALLERS

Continuem baixant en direcció el torrent de la Diablera i el boscos de Can Rovira. En poc temps passarem per la cruïlla del camí de la cova de l'Arcada. Només queda que des-fer el camí fet a l'inici de l'excursió i arribar-nos al Bruc.

NOTES: Els temps és orientatiu. S'ha de tenir en compte les parades per gaudir del paisatge i el temps empleat si pareu a esmorzar. Evitar el dies més calorosos i solejats. Seguir en tot moment les marques, si ens desviem podem anar a parar a una via ferrada. Si ho preferiu, podeu fer la volta al revés.

0 comentaris:

Publica un comentari

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.


anar amunt