ORELLA D'ÓS


L'Orella d'ós (Ramonda myconi) també és coneguda popularment com a Herba peluda, Borraina, Herba Tossera i Borratja de roca. És considerada un fòssil vivent de la vegetació tropical que durant el Terciari, fa més de 20 milions d'anys, va ocupar els Pirineus.
Aquesta espècie té la pecurialitat que és l’únic representant de la família les gesneriàcies a Catalunya. Viu tan sols a les esquerdes de les roques ombrejades dels Pirineus i de zones muntanyoses de la meitat est de Catalunya. Habita a les ranures i als replans de roques calcàries o de conglomerats de naturalesa bàsica, de zones ombrívoles i fresques, entre 600 i 2.000 metres d'altitud. Suporta bé les baixes temperatures, fins i tot bastants graus sota zero, i també l'exposició al sol directe en les hores fresques del dia. És molt rar que arreli sobre un substrat no calcari i la seva àrea de distribució té com a límit meridional Montserrat i Sant Llorenç del Munt i l'Obac, dues zones on és força freqüent.
L’orella d’ós produeix una roseta basal de fulles, de la qual arrenquen diversos peduncles, nus, que porten d’una a cinc flors. Les fulles són ovades, irregularment crenades al marge, com si fossin abonyegades per sobre i amb la nervadura molt prominent pel revers. La part de sota de la làmina i, especialmente, el pecíol –que és curt i ample- están coberts de llargs pèls de color torrat. La corol·la fa un breu tub basal i s’obre en cinc lòbuls una mica desiguals; té color morat més o menys viu i porta al centre un anell groc ataronjat.
Si el nom genèric d’aquesta planta ret homentage al pireneista Ramond, l’epítet específic fa memòria del metge vigatà Francesc Micó (S.XVI), que la donà a conèixer als botànics del seu temps i en lloà les suposades virtuts com a antitussígena i dissolvent dels càlculs orgànics.
Observacions: és una espècie d’alt valor botànic, molts botànics anglesos venen expressament a Catalunya per veure-la. És una autèntica reliquia de l’era terciaria, per tant, és molt millor observar-la i no pas arrencar-la.

BIBLIOGRAFIA

Josep Vigo i Bonada FLORA I VEGETACIÓ L’alta muntanya catalana IEC/CEC Bcn 2008
www.naturabergueda.cat
www.ce-terrassa.org

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.


anar amunt