EL BRUC-FRARES ENCANTATS-EL BRUC



El diumenge 6 de febrer vam fer la segona caminada d’apeupermontserrat de 2011. 19 apeupermontserratins vam completar amb èxit la bonica ruta circular de 10 Km. per la regió dels Frares Encantats, passant pels dos passos que delimiten el seu territori: El Portell Estret i el Coll de Porc.


Pujant al serrat dels Pallers

Vam sortir a les 7:30 del matí des del bonic poble d'El Bruc (472 m). Els primers quilometres transcorren per la tranquil·la i còmoda pista que travessa els camps de la Plana Llarga. Abandonem la pista i comencem a pujar per un marcat sender que porta a la carena dels Pallers. El camí, en forta pujada, ens fa agafar alçada ràpidament.


El Gerro i el Timbaler

El camí puja pel ben mig de dues agulles emblemàtiques de Montserrat: El Gerro i el Timbaler del Bruc. Aquestes roques tenen l’honor de ser la número 1 i 2 de la llarga llista de monòlits montserratins.
El Gerro (711 m) és un peculiar monòlit adossat a la falda sud de la muntanya, apart de ser el número 1, també serveix de fita per a delimitar un dels extrems de la zona sud de Montserrat, l’altre extrem és el serrat dels Monjos. És molt fàcil de distingir pel pont de roca que sembla una enorme nansa d’un gerro. La seva alçada màxima és de 40 metres.
El Timbaler (742 m)presideix l’entrada del Vermell del Xincarró. Junt amb el Timbal formen una combinació de dues roques separades per una curta xemeneia. Deu el seu nom al conegut escalador Joan Nubiola que les va relacionar amb el monument que hi ha El Bruc.


La Tisora i la Tortuga

Al final del costerut camí, arribem a la Serra dels Pallers (782 m). Val la pena aturar-se uns minuts i gaudir del conjunt de roques que recorden els antics pallers que es feien als masos per guardar-hi la palla. Les curioses formes de les roques fan volar la imaginació i ha donat pas a posar-li nom a cadascuna. Reprenem la marxa pel caminet que travessa tot el conjunt dels Pallers i al capdamunt arribem a l’esplanada de l’Era dels Pallers.


Camí del Refugi Vicenç Barbé

A l'Era dels Pallers (763 m), enllacem amb el camí del Refugi. El senderó puja pel torrent dels Cirerers. Només l'abandona per a cercar a dreta o esquerra el millor pas. Al fons veiem el refugi, aixecat sota la roca de la Partió, i el magnífic conjunt d'agulles que l'envolten. Enllacem amb el PR que ve de Can Massana i al poc arribem al refugi (890 m).


Fita de pedra i bolet de soca

Després d'un petit descans, ens dirigim cap a la torrentera de la Canal Ampla i comencem a pujar suaument per la canal. El camí transcorre per un alzinar ombrívol, ple d'arbres que no deixen passar la llum. Passem al costat de l'agulla Sense Non i arribem al Portell Estret (1008 m). Pas que divideix la regió d'Agulles de la regió d'Els Frares Encantats.


Camí de les Agulles

Traspassem el Portell, deixant la Boleta a la dreta i baixem ara per la zona nord de la muntanya. El camí de les Agulles té una baixada molt dreta i cal moure's amb compte i assegurant els peus. Per sort, el terreny està prou eixut. La part final planeja fins a trobar-se amb el camí de Coll de Porc.


Camí de Coll de Porc

Trobem el camí que va a coll de Porc en direcció a llevant i passem al costat de la impressionant paret del Bisbe i de la Font de Coll de Porc, sota mateix de la paret dels Frares. Només queda una lleugera pujada i arribem al Coll de Porc (978 m).


Foto de grup al Coll de Porc

Coll de Porc és una cruïlla de camins en totes direccions: a la dreta en direcció oest, travessa dels Frares on es poden veure el ferros del primer pas equipat. A l’esquerra en direcció est, porta al Montgròs. Recte en direcció sud, a Can Massana. Decidim aturar-nos una estona i esmorzar abans de començar el camí de tornada al punt d’inici.


Flanqueig exposat al Bitllot

Reprenem la marxa en direcció sud, passant per davant de la font de l’Esllavissada, i al poc, arribem a la bifurcació del torrent de les Grutes, per on baixarem en direcció a la cova de l’Arcada. Ens desviem una mica de la nostra ruta i anem a cercar “l’extra del dia”. Fer cim a la Miranda del Pas del Príncep (993 m). Just al Pas del Príncep hi ha un sender que porta al cim. S’ha d’anar molt en compte. Ja que hi han dos flanqueigs exposats. En sec, la roca és molt bona i facilita el pas. En mullat, millor no intentar-ho. Passat els flanqueigs, només quedar que enfilar-nos al cim per la canal arbrada.


Impressionants vistes de la zona d'Els Frares Encantats

El cim de la Miranda del Pas del Príncep és un excel•lent mirador de la zona sud de la muntanya. Davant nostre tenim tot el conjunt d’agulles que formen la regió d’Els Frares Encantats. La visió no deixa a ningú indiferent i dóna la sensació que les tenim a tocar. Lloro, Monja, Bisbe, Frare Gros, Dit, Billot, la Nina ... , i així un munt d’agulles exposades en un perfecte ordre.


Miranda del Pas del Príncep des del torrent de les Grutes

Baixem del cim i desfem el camí fins a trobar el camí del torrent de les Grutes. La cruïlla és troba passat la imponent agulla Gran del Pas del Príncep. El camí baixa a buscar la llera del torrent sota l’atenta mirada de la Miranda del Pas del Príncep. El monòlit destaca amb solemnitat, lluint el seu enlluernador color gris. És una gran roca voluminosa, piramidal, d’uns 150 metres d’altura.


Petit pas equipat amb grapes de ferro

El camí fa ziga-zagues i no té pèrdua. Baixem a buscar el llit del torrent i el resseguim en direcció sud. Un petit pas equipat (molt fàcil) amb unes grapes de ferro ens ajuda a superar un ressalt.


Cova de l'Arcada

El curs del camí va cerclant els millors passos evitant els ressalts del torrent. Passem per sota d’una gran pedra que forma un petit aixopluc anomenat “Estació d’Assarriar”. Girem a l’esquerra en una cruïlla, deixant a la dreta el camí que porta al torrent del Lloro. Passem un tram d’enderrocs i davant nostre tenim la majestuosa cova de l’Arcada. Mirada de lluny sembla un impressionant escenari natural.


Vistes de la zona dels Frares

Continuem baixant seguint el llit del torrent i passem pel costat de la roca del Tambor. Deixem el torrent de les grutes i anem a cercar el torrent del Porquer, que baixa de les parets del Vermell del Xincarró. El camí ens porta a la pista de la Plana Llarga per on havíem fet la pujada. Girem en direcció al Bruc i anem a buscar l’aparcament del Casal del Bruc. Punt i final de la sortida.

El nostre agraïment a tots els que heu compartit caminada amb nosaltres.

Les fotos de la sortida ja les tenim penjades a la zona VIP del Web apeupermontserrat

0 comentaris:

Publica un comentari

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.


anar amunt