TRAVESSA FRARES I AGULLES


La travessa als Frares i Les Agulles és una excursió molt dura a causa de les constants pujades i baixades de l'itinerari. Ens haurem d'agafar a arbres, arbustos, arrels i tot el que es pugui agafar. Sortirem amb la sensació de ser un mico, però l'esforç s'ho val per la tranquilitat que es respira en tot l'itinerari.
Això no obstant, si el grup que es proposa de fer la travessa és format per persones poc experimentades en la muntanya o propenses al vertigen, és prudent de portar una corda.


Sortim de can Massana i enfilem directament cap a la carena, en direcció a llevant, tot seguint les marques de GR. Passarem per sota mateix de l'esvelta Cadireta de les Agulles i de la Roca Foradada. Val la pena fer una visita al gran triangle obert al mig de la paret.


Continuem pel sender fins que aquest es bifurca: el que davalla, arriba al Monestir; el de pujada (dreta) es dirigeix al coll de Port. Abans d'arribar al coll deixarem un altre trencall a la dreta que porta al Portell Estret. Trobarem La font del Coll de Porc. Degotall aprofitat, arran mateix del camí, sota la paret dels Frares. Al poc arribem al coll de Porc, on comencem la travessa dels Frares

TRAVESSA ELS FRARES ENCANTATS

La travessa dels Frares ens portarà a conèixer les parts altes del Montserrat occidental, molt accidentades a causa de les innombrables agulles. El camí, que tan aviat puja fortament com baixa, té una gran varietat de vistes, això sí, relativament tancades damunt la regió, i de pasos canviants en les diferents estacions de l'any.


Des del punt més alt del coll, sense baixar al camí, que per la solana va en direcció al refugi (dreta) o al Montgròs (esquerra), ens encarem decididament a ponent vers una gran muralla de roca, que haurem de travessar per l'únic pas factible: el trau que hi ha sota l'aresta de l'Enclusa. És ben visible el pas amb els seus mitjans artificials des del coll.
El camí, que transcorre gairabé per la carena, en aquest sector és poc marcat, tot i que de tant en tant trobem senyals de pintura de color blau. Cal posar atenció a no perdre les marques.
Arribarem al peu d'una paret, solcada per una dreta canaleta de pedra. Per a superar-la hi ha instal·lat: travessers de ferro , corda i cadena. Aquest pas no té gaire dificultat excepte a l'últim pas on hem de fer servir la força dels braços.


A partir d'ací pugem per una tofuda canal d'espessa vegetació amb un terreny força insegur.
Més endavant ens trobarem novament dins d'una canaleta, tota de pedra, barrats per curtes parets per totes bandes. És un pas un xic difícil, que ens demanarà una certa habilitat per a superar-lo. Una cadena ens ajudarà a superar aquest tram.


Arribarem al coll dels Frares. Estret camí aeri sobre la paret dels Frares Encantats, damunt mateix del camí de coll de Porc. Baixem per una dreta canal equipada amb una corda. Cal vigilar de no fer rodolar pedres i anar amb compte amb la inestabilitat del terreny.


El torrent s'escorre per dins d'un forat de blocs de pedra caiguts. Hi ha instalada una corda per si volem fer la baixada sense fer servir el forat. Cal posar també atenció en aquest pas sobre tot si el terreny és humit.


Més avall haurem de fer alguna passa una mica llarga per a baixar les graonades del torrent, ajundant-nos dels troncs dels arbres, que en aquesta canal no són escassos.
En una clariana trobem un camí a l'esquerra, que puja pel torrent del Lloro, des de la cova de l'Arcada, i que acaba de travessar un estret trau pel costat de la roca del Dit.


Continuem ara a la dreta per una vertical costa, bo i travessant un collet. Sense baixar, arribem al llit mateix del torrent del Lloro. L'últim tros del torrent passa per una gran llesca de pedra, relativament inclinada.


Al final de la grimpada arribem al coll de Lloro-Monja-Bisbe. On podrem gaudir d'un ben guanyat descans i recuperar forces. En arribar, tindrem el Lloro a la dreta, la Monja a l'esquerra i el Bisbe al davant.


Per a emprendre la baixada ens haurem de situar entre la Monja a l'esquerra, i el Bisbe a la dreta, davallant per una canal al costat mateix de la primera roca.
La canal s'eixampla una mica i ens porta al peu d'unes agulles per començar una nova pujada. Després d'uns pocs metres, arribem a un altre collet. D'ací ja baixarem ininterrompudament en un descens continu bastant dret.


Després d'un segon collet passarem pel peu d'una roca relativament plana: la Senses Nom, i immediatament ens trobem amb el camí que puja del refugi. Al cap de poc, seguint-lo de pujada, arribarem al coll de les Agulles o Portell Estret.

TRAVESSA LES AGULLES

La zona de Les Agulles és possiblement la més intricada de Montserrat, com també la més accidentada. Abans d'endinsar-s'hi, val la pena de conèixer bé els pocs possibles punts de referència que trobarem al llarg del trajecte. Malgrat tot, la dificultat és contrarestada en gran part pel fet de trobar indicacions fàcilment visibles.


El Portell Estret de baixada ens portaria al camí de coll de Porc. Nosaltres seguim la ruta de pujada seguint les marques que ara són de color vermell.


Val la pena de dirigir-se fins arran del penya-segat, que cau al damunt del serrat de la Foradada, per la visió aèria i força interessant que ens ofereix de les comarques veïnes i fins al Pirineu.


El camí fa constants baixades i pujades. Abans d'arribar a l'agulla de l'Arbret, trobem una bifurcació a l'esquerra que baixa pel torrent i que porten al refugi de Vicenç Barbé. En aquest punt s'ha d'estar alerta, ja que les marques són del mateix color que les que estem seguint. Hem de continuar cap a la dreta de pujada.


Passarem per una estreta canal que hi ha instal·lada una cinta que ens ajudarà en la pujada i unes arrels al final també ens facilitarà la grimpada final. Després de baixar i tornar a pujar arribarem a un replà de conglomerat on hi ha unes bones vistes de les Agulles i Els Frares.


A l'esquerra deixarem unes marques de color blau que ens portaria al camí del refugi. Es pot fer servir si volem evitar la baixada pel pas equipat amb una corda. Més endavant, a l'esquerra, hi ha una altra possibilitat d'escapatòria, però aquesta queda una mica amagada, i l'inici del camí no és clar.


La baixa que ens portarà al darrer tram equipat és per terreny rocós i s'ha d'anar en compte. Ens trobarem a dalt d'una paret que haurem de baixar amb l'ajut de les cordes instal·lades. Són tres cordes: la primera ens porta a un arbre al que ens haurem d'agafar per fer el canvi de corda, la segona i la tercera són dos trams seguits de corda. Compte!!! si la roca és molla.


Passat l'últim tram equipat, continuem baixant pel torrent i després una petita pujada fins sortir a terreny obert on la imatge de la Portella de les Agulles se'ns apareix davant nostre. Seguim les marques vermelles que ens portarà al pas de la Portella.


Només queda que seguir el camí que ens portarà al coll de Guirló i després a Can Massana punt d'inici i final d'aquesta entretinguda sortida.




2 comentaris:

Anònim

Gran blog! Realment Montserrat no te l'acaves.

El mateix itinerari a la inversa: http://com-a-pretext.blogspot.com/2009/11/la-regio-dagulles-de-montserrat-es.html

Chaoisa

Hola: Soy una admiradora de vuestro blog, había alguna posibilidad, de obtener el trak, de las agullas.

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.


anar amunt