SANT JERONI


STA. CECÍLIA-MIRANDA DE SANT JERONI-STA. CECÍLIA
(Ruta circular: Pujada per la canal de Sant Jeroni i baixada per la Canal Plana)

PRESENTACIÓ DEL LLOC:

On som: El monestir de Santa Cecília de Montserrat pertany al municipi de Marganell, al Bages, situada a llevant de la muntanya de Montserrat, sota de Sant Jeroni i a mig camí de Can Maçana i el monestir de Montserrat.

L'església té un gran interès històric i artístic que ha quedat eclipsat com a recurs turístic per la proximitat de l'abadia de Montserrat. És una obra romànica esplèndida. Té tres naus, les laterals més curtes que la central, amb un creuer i tres absis. Un campanaret de cadireta, de factura també romànica, corona la construcció.
És un bon punt com inici de diferents excursions.

Com arribar-hi: MAPA. En cotxe, per la carretera BP-1103 quilòmetre 5,5. Que uneix el Monestir de Montserrat amb Can Massana.

Què volem fer: Pujarem per una torrentera de naturalesa salvatge i sempre canviant per la vegetació i per l'erosió que hi provoquen els aiguats. Presumirem d'haver fet el cim del massís, la suada s'ho val. Després tornarem per la Canal Plana però primer visitarem l'ermita de Sant Antoni i gaudirem d'una visió espectacular del Cavall Bernat.




Obrir mapa més gran


DADES


PERFIL


DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Santa Cecília. Sortim de l’aparcament de l’església, travessem la carretera i anem a buscar el camí (GR) i marxem cap a la dreta en direcció Can Massana.


Canal de Sant Jeroni. Arribarem a un pal elèctric en una petita carena per sobre de canal de Sant Jeroni. El camí del GR fa una lleugera baixada i travessa la canal. Tot i que podríem seguir-lo uns metres més, l’opció més recomanable és pujar pel camí de l’esquerra, marques vermelles, que s’enfila carena amunt i que finalment va a para a la canal de Sant Jeroni.

Travessarem la canal amb ajuda d’un cable que fa de passamà. Arribarem a la font de la Teula. Les marques de color vermell i la línia d’alta tensió ens indicarà per on hem de pujar.

En aquest punt hi ha dues opcions: la primera pujar per les cadenes fixes que hi ha al mig de la canal i la segona seguir el camí que marxa primer cap a la dreta i després comença a pujar cap a l’entrada de la canal.

Els trams que presenten alguna dificultat han sigut adaptats amb cables i amb passarel·les que faciliten la pujada.

Unes marques blaves marxen cap a la dreta. És el camí que duu a l’inici de la via ferrada Teresina i de l’anomenada canal dels Musclos o del Pou de Glaç. Nosaltres hem de seguir pujant per la canal de l’esquerra sempre seguint les marques vermelles.

Mirador de Moro. Després d’una estona de pujada, arribarem a un coll a la carena entre el cim de Sant Jeroni i el mirador del Moro. Val la pena acostar-s’hi a aquest últim i només heu de girar a l’esquerra i arribar-s’hi a l’antiga estació del telefèric i actualment centre de repetició de telecomunicacions.

Desfem el camí fins el final de la canal per on hem pujat i continuem recte fins trobar-nos l’ermita de Sant Jeroni i només caldrà remuntar els esglaons que ens portaran fins el cim de la miranda de Sant Jeroni.


Cim de la miranda de Sant Jeroni (1137 m). Vèrtex geològic i taula d’orientació. Excel·lents vistes de tota la muntanya i les comarques veïnes, fins als Pirineus, del Canigó al Mont Perdut, i en condicions extraordinàries fins a Mallorca.

Hem de baixar per les mateixes escales fins a l’ermita de Sant Jeroni i agafar el camí nou de Sant Joan a Sant Jeroni que el trobem just davant de l’ermita. El prosseguim de baixada.

A la dreta passarem la cruïlla del camí dels Francesos i abans d’arribar al Cap de Mort, hem d’agafar un corriol que marxa a l’esquerra, marques grogues, i que ens portarà en direcció la serra de les Lluernes.

A poc d’agafar el corriol, a l’esquerra hi ha la canal dels Arínjols, no massa evident. Es podria fer servir per escurçar la sortida ja que va a parar al camí de l’Arrel. La baixada per aquesta canal és llarga, molt relliscosa i posa a prova les nostres habilitats per mantenir-nos drets. Continuem recte i una mica més endavant, a la dreta, hi ha el camí vell de Sant Jeroni que baixa pel torrent de Santa Maria. Hem de seguir recte i passar per sota del Cap de Mort i del serrat de les Onze.


L’ermita de Sant Antoni. Al poc d’haver deixat enrera el Cap de Mort, a l’esquerra hi ha el camí que ens portarà a l’ermita de Sant Antoni. S’ha d’anar en compte perquè l’inici del camí queda a la nostra esquena en el sentit de la marxa. A més hi ha una sageta groga en una clapa de roca que despista. En poc temps, per un camí emboscat només ens caldrà seguir les marques, hi serem a l’ermita.

L’ermita de Sant Antoni. Era considerada com la més solitària de les tretze ermites que envoltaven el monestir i que feien vida solitària enmig del paratge natural. Des del seu privilegiat emplaçament es pot contemplar el Cavall Bernat, a la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Més enllà, el conjunt de roques dels Flautats, l’Elefant i la Prenyada.

Es retrocedeix pel mateix camí fins retrobar-nos amb el que havíem deixat. Continuem la marxa en el mateix sentint que portàvem al poc temps tindrem davant nostre el monòlit del Cavall Bernat. Podem agafar qualssevol corriol que pujar i acostar-nos per gaudir i admirar aquesta impressionant mola de pedra.

Canal Plana. Tornem al camí i continuem la marxa deixant un camí a la dreta que porta al Pla dels Ocells i més endavant trobem, hi ha una fita, l’inici de la canal Plana, estem al mig de la serra de les Lluernes, per on farem la baixada fins trobar el camí de l’Arrel.

La baixada per aquesta canal no té cap dificultat especial. Es de les millors que hi ha i la més recomanable del tot el conjunt montserratí. Davant nostre tenim la zona de la Tebaida.


Canal del Cavall. A l’arribar al camí de l’Arrel (GR) continuem la marxa a la nostre esquerra en direcció Santa Cecília per un camí clar i molt suau. Passarem per sota del Projectil, agulla característica del serrat de les Barretines.

Continuem recte deixant a l’esquerra canal del Cavall, canal equipada amb cordes, i una mica més enllà hi ha el Morral del Cavall i el Cavall Bernat que ara veiem des de sota.

Canal dels Arínjols. Ens acostem a la impressionant paret anomenada dels Diables pel seu color vermellós, en el seu extrem esquerra l’escletxa dels Teixos, d’uns 100 metres de vertical, damunt de la qual hi ha l’ermita de Sant Antoni. Més endavant deixem a l’esquerra la canal dels Arínjols i la canal del Moro.

Santa Cecília. Només queda que fer la volta a la paret de Sant Jeroni i baixar fins a Santa Cecília.

NOTA: Els temps és orientatiu. S'ha de tenir en compte les parades per gaudir del paisatge i el temps empleat si pareu a esmorzar. La pujada per la canal és la manera més ràpida d'arribar al cim. Si teniu ganes d'allargar la sortida, enfileu-vos al cim de l'Elefant. Si ho preferiu, podeu fer la volta al revés tot i que la baixada per la canal de Sant Jeroni és patidora.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.


anar amunt