La canal del Xacó* es troba a la cara sud de la muntanya de Montserrat i més concretament a la part més occidental del serrat de les Garrigoses. Es tracta d'una canal molt encaixonada i vertical. Té un desnivell de 270 m i 8 ràpels, el més llarg de 30 m. S’ha de portar casc, arnès, davallador, bagues de seguretat i una corda de 60 m o dos de 30 m.
Data del descens: Diumenge, 26 de desembre de 2010.
*Un xacó és una lligadura militar rígida, de forma cilíndrica, amb visera.
El punt de sortida per anar a buscar la capçalera de la canal del Xacó és Collbató. Per a fer l'aproximació hi ha diverses opcions. Nosaltres vam triar pujar per la drecera dels Graus i després resseguir el camí Vell de Collbató al Monestir fins a la cruïlla que porta al coll de les Garrigoses.
Deixem el camí Vell i agafem el corriol que porta a travessar el coll de les Garrigoses. Passat el coll tenim davant nostre la canal per la qual baixarem. Abandonem el camí i ens endinsem de ple a la canal. Passem al costat d'un rascler* i al poc trobem el primer ràpel.
*Conjunt de solcs, d’estries i de canals profunds separats per arestes tallants irregulars d’1 centímetre a 1 metre de profunditat, que s’originen a la superfície de les roques calcàries per l’acció corrosiva de les aigües salvatges, pluvials o marines.
Passat el rascler, trobem els primers ràpels de 8 i 12 metres. En aquests ràpels ens haurem de barallar amb la frondosa vegetació, especialment amb els esbarzers i arínjols que s'adherent a la corda i dificulten la baixada.
El tercer ràpel de 30 metres és el més llarg. L'entrada és ampla amb esbarzers que punxen i s'enganxen a la roba. El ràpel continua per sobre d'una pedra encaixada i que dóna pas a un volat d'uns 20 metres per una xemeneia estreta i vertical recoberta de carbonat càlcic. Atenció especial en que la corda baixi per la banda dreta de la pedra encaixada, ja que si no és així pot quedar travada i dificultar la seva recuperació.
Les parets de la xemeneia són impressionants i presta a fer fotos prou curioses. Destaca especialment la seva estretor.
El següent ràpel és de 15 metres, i com els altres, també amb molta vegetació. Només els primers cinc metres són drets. La resta, més que rapelar, és desgrimpar per passadissos estrets.
A partir d'aquí els ràpels van perdent verticalitat i passen a ser ràpels-desgrimpades. Fem tres ràpels seguits de 18 m, 18 m i 25 m. molt semblants i que ens acosten a la part final de la canal.
La part final de la canal és més oberta i descomposta. L'últim ràpel de 25 metres de desgrimpada ens deixa en el camí que enllaça diferents coves de la zona.
Recollim la corda i tenim dues opcions. Si agafem cap a l'esquerra anirem a parar a les escales de la cova del Salnitre. Si prenem cap a la dreta passarem per davant de la cova Gran i anirem a parar al torrent de la Salut. Totes dues opcions són bones i ens porten al punt de sortida.
*Font de la informació: Institut d'Estudis Catalans.
MOLT IMPORTANT
Els autors de les ressenyes no assumim la responsabilitat dels accidents derivats de l'ús de la informació que trobareu tant al web com al blog. Recordem que progressar pels itineraris equipats comporta risc, i que l’estat dels massís és molt canviant a causa dels efectes d’aiguats, caiguda de blocs, envelliment de les instal·lacions o canvis de normatives. Per tant, les dades de les ressenyes poden variar respecte a les del moment que van ser redactades.
3 comentaris:
Avui he estat dues hores buscant la canal i ha estat missió impossible, hem voltat i voltat amb "l'Alpina" a la ma i la ressenya i no hem trobat el torrent, seria possible aclarir com es l'aproximació un cop ets al coll de les Garrigoses, hem estat intentant esbrinar com ha estat presa la foto de l'inici per orientar-nos però no hi hagut manera.
Hola,
Passat el coll de les Garrigoses, la canal que tenim davant i que té vistes a Collbató és la canal del Xacó. S'ha de baixar uns metres, no gaires, pel camí fins a trobar el millor lloc per a ficar-se de ple a la canal. Si voleu, envieu-nos una adreça de correus i us fem un petit croquis.
Salutacions.
Josep M.
Vàrem baixar pel camí un cop passat el coll, en direcció al torrent de la font seca no en direcció al torrent fondo, no? i ens vam endinssar a la canal uns quants metres, s'ha de reconèixer que estava molt bruta però no vam trobar indicis de cap ràpel ni cap camí que fes pensar que fós la canal correcta, ja que fins i tot vam anar vorejant el rascler fins al final i no vam veure res. Si em fessis arribar un croquis seria de conya i ho tornaria a probar. Gràcies
Xavi_andorra@hotmail.com
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.