A LA DRETA DE L'OSKAR I ESQUERRA DEL PINOTXO


Diumenge, 8 d'agost de 2010

Aquest diumenge he tornat amb el Víctor a fer escalada. La primera experiència ha estat positiva i m’animo de nou a enfilar-me per les parets montserratines.
Aquesta vegada les vies triades són d’un nivell més alt, 5b. Per al Víctor que ha fet les vies de primer és com un entrenament i per a mi, que he anat de segon, tot un repte. Escalar en top rope és una forma de començar de forma segura i fiable.

PITUS 5b

La primera via que hem fet ha estat la Pitus que es troba a la dreta de l’Oskar, al mateix sector que vam fer l’altre dia. El grau de dificultat és 5b i té uns 25 metres. La primera part no es gaire difícil i es puja bé. A la part mitjana comencen les dificultats, la roca fa una petita panxa que supero anant cap a la dreta. Passat aquest tram s’arriba al punt més difícil. S’ha de superar un gran sortint de roca i no em queda més remei que fer una pas A0 ajudat per les cintes exprés que el Víctor havia deixat preveient que aquest pas em portaria problemes, tal com així va ser, ja que pel meu nivell és massa difícil. Passat aquest sortint la paret torna a agafar inclinació i sense cap problema arribo a la reunió. Començo a baixar en ràpel i recollint cintes. A l’arribar a terra el Víctor em felicita per mi primera escalada en 5, això sí amb l’ajuda de una pas A0.



ESQUERRA DEL PINOTXO 5b

El calor és deixar notar i busquem l’ombra d’un magnífic pi que sembla posat expressament per donar ombra als patidors escaladors. Recollim el material i anem a una altre via que hi ha al costat de la que acabem de fer. A l’esquerra del Pinotxo hi ha sis vies que van des d’un 4b fins a un 6a+ de dificultat. La via triada és la 6, que té uns 20 metres i de grau de dificultat un 5b. Des d’abaix la roca és molt rodona i sembla una gran bola. El Víctor ha pujat de primer i ja m’he adonat que aquesta paret portaria més dificultat que l’altre. A més la reunió d’aquesta via només té una assegurança i el Víctor ha decidit anar a buscar la reunió de la via número 5 que es troba uns metres més a l’esquerra i que té doble assegurança. Ara em toca a mi, l’entrada és molt vertical i costa de fer els primers passos. Supero el primer parabolt i em quedo encallat. He tirat de braços, cosa que no s’ha de fer, al no confiar en els peus i l’esforç em passa factura. Relaxo braços i per nassos haig de confiar en els peus ja que aquest no estan per grans esforços. Però l’amor propi en diu que amunt i l’esforç té la seva recompensa. Passat aquest tram les preses milloren i puc anar guanyant alçada. El tram final fins a la reunió quasi no té inclinació. Un moment de relax a dalt i començo a rapelar. Per avui ha estat suficient.


Com diria l’Oriol: Hem d’anar poc a poc i fer molts tercers i quarts passos. I jo afegiria: Que per fer escalada es necessita: Una part de valor i tres de bogeria.

0 comentaris:

Publica un comentari

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.


anar amunt