RUTA DELS ESTANYS AMAGATS


Cerdanya-Andorra, 10-13 de setembre de 2009

La Ruta dels Estanys Amagats és una travessa d'alta muntanya circular emmarcada entre la Alta Cerdanya (Reserva Nacional Cerdanya-Alt Urgell) i la Vall de Madriu a Andorra, indrets marcats per un intens ambient d'alta muntanya. El recorregut total és de 73 km i 3599 m de desnivell acumulat.


10 de setembre. Vam arribar en cotxe al refugi de Malniu (2138 m) a les 7 de la tarda per una pista en bones condicions. Amb el temps just per deixar les motxilles, fer una visita pel lloc, fer-nos la foto de grup, sopar i a dormir. Dormir qui va poder, entre que era molt d’hora i els nervis de l’endemà...


11 de setembre. Ens espera una etapa d’alta muntanya de 33 km i un desnivell de 2056 m. Comencem la marxa passades les 7 del matí. Anem ascendint progressivament seguint el GR-11 (el sender que travessa els Pirineus) que ens porta a la Portella d’Engorgs (2696 m). La visió de la muntanya i dels estanys que anem trobant pel camí és senzillament impressionant.
Passat la Portella d’Engorgs, aprofitem per menjar una mica i recuperar-nos de la primera gran pujada que trobem al camí. Reprenem la marxa i la baixada ens porta de cop fins la cabana dels Esparvers, a la Vall de la Llosa. Per aquesta imponent vall hi passa el GR-107 (el Camí dels Bons Homes) seguint la ruta càtar. La creuem i enfilem un caminet pel costat d’un rierol fins al Port de la Vallcivera (2515 m).
La pujada fa que el grup s’estiri. La Montse comença a patir la duresa del terreny. Hem de parar i fer-la descansar. Al final decidim treure la corda que portem, lligar-la a la cintura, tirar d’ella i ajudar-la en la pujada.
Superat el Port de la Vallcivera, un lleu descens, ens porta a l’Estany de l’Illa i el refugi de l’Illa (2515 m). Aprofitem per dinar i banyar-nos a l’estany.
Reprenem la marxa i el camí baixa suament cap al Pla de l’Ingla fins que deixem el GR-11 i agafem un camí a l’esquerra cap al Pla de l’Estall i pujada a la Collada de Maians (2426 m).
A partir d’aquesta collada el cel amenaçava pluja, dit i fet, no només plovia, també va fer una petita pedregada. El camí de baixada ens porta al refugi de Perafita.
Sortim del refugi i enfilem el darrer tram de pujada. El camí ens porta a un estany, però el GPS ens avisa que la ruta bona queda a la nostra esquerra. Per no desfer el camí, decidim anar a buscar la ruta camp a través fins trobar marques de GR.
Un cop al camí, ataquem l'última gran pujada del dia, el collet de Sant Vicenç (2573 m).
La pujada és forta i la Montse comença a estar fatigada. Tornem a fer servir la corda, però aquest cop no serveix de gaire. Comença a tenir fred i s’està fent de nit. El temps que hem acumulat de retard i aquest imprevist ens fa que haguéssim de prendre decisions. Decidim posar-la dins de dos sacs de dormir i entre quatre la portem fins al collet. Trobar les marques del camí de nit no és gens fàcil i gràcies al GPS que porta l’Oriol ens podem orientar.
La Baixada fins al refugi de l’Estany de la Pera és estreta i amb molta pendent. No ens queda més remei que demanar-li a la Montse un últim esforç. Dins del sac havia agafat calor i també havia descansat. Es va posar en peu i vam poder poc a poc anar baixant.
Eren les 11 de la nit i veure les llums del refugi va ser una alegria per a tots. Arribar al refugi, sentir la seva calor i poder sopar calent va fer que el grup tornés a estar animat. Enrere quedaven 16 hores de caminar. Tocava anar a dormir i demà serà un altre dia.


12 de setembre. L’esgotament del dia anterior i el llit no ens deixen dormir gaire. La Montse està força recuperada i decideix seguir. Després d’esmorzar al refugi, reprenem la marxa. Són les 8 del matí. Ens espera la segona etapa de 28 km i 723 m de desnivell. L’itinerari no té res a veure al del primer dia. Baixem per la pista que ens porta cap a Pollineres i després agafem un camí pel mig del bosc sempre en baixada que ens porta al refugi de Cap de Rec (1987 m). Volíem comprar uns entrepans per a dinar però estava tancat a causa d’una celebració. Res, continuem la marxa i ja dinarem al primer poble que trobem pel camí. La ruta continuava per un camí còmode i per un entorn de mitja muntanya.
Una fina pluja ens acompanya a l’arribada al poble de Viliella. Arribem per una drecera que ens fa baixar molt ràpidament. Ens dirigim al restaurant i trobem que està ple i ens hauríem d’esperar per dinar. Decidim de continuar i ja menjarem el que portem a les motxilles. Deixem el poble per un caminet que ens porta de baixada a una carretera.
En una clariana del bosc decidim dinar. Tirem de les empanades i rosquilles que la Nuria havia portat de casa. Boníssimes.
Continuem la marxa per la carretera que tendeix a pujar. Més tard passem a una pista que ens porta a Coborriu de la Llosa i enfilem l’última pujada abans dels plans de Talltendre. Després de 8 hores de caminar arribem al refugi de Cal Pere Sidro (1580 m).
Són les 4 de la tarda i només arribar al refugi va començar a ploure de valent, d'una bona ens vam lliurar!
El refugi està regentat per la Mar i en Manel, els quals es van ocupar de que estiguéssim a gust i ben alimentats. Ens vam dutxar amb aigua calenta i vam gaudir d’un merescut descans.
Tothom estava molt animat i durant tres hores vam riure moltíssim. Estava sent un dia perfecte de muntanya i ens ho mereixíem.
El sopar va ser esplèndid i els llits amb matalassos de veritat asseguraven un bon descans. Tothom va descansar!


13 de setembre. Ens vam llevar molts animats i després d’un bon esmorzar i amb energies renovades encarem la darrera etapa de la ruta dels Estanys Amagats. Ens queda per fer 12 Km i 820 m de desnivell.
Comencem la marxa a les nou del matí en direcció a Éller per un camí fàcil de mitja muntanya. Decidim recollir els rovellons que trobem a peu de pista i fer-los a la brasa a l’arribar al refugi.
Al bonic poble d’Éller fem una parada a la plaça de la Font. Omplim els bidons i ens mengem el famós paquet de galetes Principe que l’Oriol sempre porta a la motxilla.
Continuem la ruta que ens porta a Meranges pels camps de la Ribera. A partir de Meranges comença una dura ascensió.
Pugem per una pista i després per un camí en constant pujada que ens fa guanyar alçada ràpidament.
A la Montse se li fa molt costeruda la pujada i comença a donar senyals de cansament. Recorrem de nou a la corda i tibem d’ella fins al refugi de Malniu. Després de 5 hores caminant arribem al nostre punt d’inici i final.
Després de dinar al refugi, agafem els cotxes i prenem el camí de casa.

Uns 73 km caminats durant tres dies amb un desnivell acumulat de 3599 m. Dos paisatges molt diferents: alta muntanya pirinenca a la part nord i mitja muntanya al sud.

Una altra bona experiència.

Participants: Montse, Raquel, Nuria, Miguel, Tato, Xavi, Oriol i Josep M.

Les fotos de la sortida estan penjades a la zona vip del web apeupermontserrat


0 comentaris:

Publica un comentari

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.


anar amunt