CAVALL BERNAT


El Cavall Bernat és el monòlit més emblemàtic de Montserrat, tant per la seva esveltesa com pel llegendari que ha originat. El 27 d'octubre de 1935 fou escalat, per primera vegada, per una cordada formada per Josep Costa Josep Boix i Carles Balaguer. El 10 de juny de 1945 s'hi col·locà, al cim, una imatge de pedra de la Mare de Déu de Montserrat que, malmesa pels elements, fou substituïda el 21 d'octubre de 1956 per una d'alumini, estimbada per uns desconeguts trenta anys després. El 25 d'octubre de 1987 s'hi posà l'actual, una escultura de ferro, de 200 Kg de pes, obra de Jordi Álvarez.

Llegenda del Cavall Bernat

Heus aci ja fa molt temps, que hi havia un boscater que vivia en un poblet dels voltants de Montserrat. Es guanyava la vida tallant i venent llenya que recollia dels boscos de la muntanya. Era una feina dura i sacrificada, ja que es passava el dia aterrant arbres a cops de destral i transportant fatigosament els feixos als pobles de la plana, vora el riu.
Un dia, cap al capvespre, quan es trobava a punt d’acabar la feina , se li aparegué un cavaller, tot vestit de vermell, cavalcant un gran cavall. Aquell cavaller s’oferí a traginar-li la llenya fins a peu de riu. El nostre llenyataire, un cop recuperat de la sorpresa, acceptà encantat l’ajuda. Entre tots dos van carregar el cavall de tanta llenya que semblava impossible que l’animal es pogués moure. Tot d’una el misteriós cavaller s’adreçà al seu cavall dient-li:

Cavall Bernat
Porta aquesta llenya
a baix al Llobregat

Immediatament, el cavall sortí corrent, talment com si volés, i al cap de poc temps tornà descarregat de la llenya al costat dels dos homes. El llenyataire no s’ho podia creure. Encara restà mes bocabadat quan el cavaller li va dir que, si volia, podia ser l’amo d’aquell cavall, amb l’única condició que al cap de deu anys passaria a recollir-ne un de semblant; en cas de no trobar-ne cap, el boscater se n’hauria d’anar a viure amb ell.
El llenyataire, pensant en la seva fatigosa feina, acceptà l’oferta de seguida. Passaren els anys. Amb aquella facilitat de traginar, el cavall li proporciona notables guanys i el boscater omplí la seva vida de benestar. Amb tot, no trobava mai el moment de comprar un cavall igual, tal com havia acordat amb el cavaller, que no era altre que el diable.
Quan va arribar el dia en què es complien els deu anys, es va presentar aquell cavaller vestit de vermell a casa del llenyataire. Li preguntà si havia trobat un altre cavall tan valent i fort com el Cavall Bernat. El boscater, li digué que no n’hi havia cap de semblant al món. Aleshores, el diable es va treure la seva màscara i li recordà el pacte, pel qual el bosquerol se n’havia d’anar a viure amb ell. El pobre home comprengué el seu mal pas i demanà clemència, però el diable es mostrà insensible als seus precs. La dona del boscater, que també s’adonà de la situació, es va posar a la conversa defensant el seu marit. El diable no deixava de mostrar-se prepotent sobre aquelles dues persones angoixades, a punt de fer efectiva la seva amenaça, quan la dona es va posar a pregar a la Mare de Déu de Montserrat. De cop i volta, el cavall va llançà un paorós renill i s’encabrità tant que va fugir muntanya amunt, on es va quedar convertit en una roca dreta i eriçada. El llenyataire, en veure aquest prodigi, va dir al diable que es podria cobrar el deute amb qualsevol de les roques semblants al seu cavall.
Segons expliquen, aquest es un dels miracles més importants i dels primers que féu la Verge de Montserrat. El diable es va veure burlat, però abans de marxar, ben furiós, llançà una amenaça a la roca que havia estat el seu cavall: ningú no podria escalar-la, i el que ho fes si es home es tornarà dona, i si es dona es convertirà en home. Per això, avui dia els que l’escalen un cop, repeteixen l’escalada per desfer el malefici del diable.

GALERIA FOTOGRÀFICA


Val la pena apropar-se i us proposem de fer la següent excursió:

SANTA CECÍLIA A L'ELEFANT

0 comentaris:

Publica un comentari

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.


anar amunt