FERRADA DE LES DAMES

2 de Maig del 2009

Les Dames ha estat la primera via ferrada d’Apeupermontserrat. Es tracta d’una ferrada curta, en la que un cop començada vas ascendint per un torrent superant diferents ressalts, ja sigui amb cadenes, cables o esglaons, i a estones caminant. El seu desnivell total és de 250 metres. Tot i que la seva dificultat és moderada , s’ha de dir que el tram més llarg de la via -destacat per la seva verticalitat- té un curt desplom i un flanqueig inclinat que requereix d’una certa experiència en el tema. Com que nosaltres no teniem aquesta experiència, hem comptat amb la gran ajuda d’en Josep Anton -creador del blog de muntanya Esgarrapacrestes (entre d’altres)- qui amb la seva experiència i seguretat, tant la que ell transmet , com la que porta a la motxilla (cordes, cintes i una tercera baga molt útil) ens ha anat guiant al llarg dels diferents trams d’aquesta via.


Des del poble de Collbató hem sortit en cotxe, camí de la Vinya Nova, fins arribar a un parking a on l’hem deixat, per aproximar-nos a peu (uns 15 minuts) fins a l’inici de la ferrada.


Un cop arribats, ens hem equipat com hem pogut, tot i els nervis i el desconeixement del material, ho aconseguim. Ja estem preparats per començar la via.




Situats davant del primer tram, a sota d’una paret vertical equipada amb un cable de vida a la dreta d’uns esglaons de ferro, els quals des de baix ja veiem que alguns estàn doblegats. També ens adonem que el primer esglaó està una mica massa alt per a la llargada de les nostres cames i necessitem una escala per poder arribar-hi.


Un cop passat aquest primer tram, seguirem caminant pel torrent superant algun ressalt amb l’ajuda de cadenes,




fins arribar a un tram equipat només amb el cable de vida i amb unes presses bastant originals unes “pedretes” que sobresurten de la mateixa paret i que ens serviràn per possar mans i peus.


Abans de pujar el tram clau de la via -el més llarg i tècnic- fem una parada per recuperar forces, més que físiques: mentals, i també per aconseguir que les cames deixin de tremolar!


Aprofitem per comentar la jugada i escoltar els consells que ens dóna en Josep Anton.


En Josep Anton ens avisa de que tot i que sembla fàcil al haver-hi molts esglaons, hi ha un desplom junt amb una flanqueig inclinat que ens pot portar alguna que altre dificultat tècnica.


A més, ens ofereix l’ajuda d’una corda per donar-nos seguretat en el primer pas de 20 m de cadena, a on gairebé s’ha de pujar a pols.

Som-hi doncs!


Un cop passat aquest tram , seguim una canal enclotada i arribem a un altre ressalt que també superem fins a arribar a una olla també molt enclotada. Aquí descansem una estoneta abans de fer l’últim tram , que segons en Joan Anton , és -físicament- el més difícil.


Aprofitem per anotar la nostra fita en el llibre de registre que hi ha a un bidó a l’interior de la roca. S’ha de dir que a alguns ens ha costat fer bona lletra…


Després d’esbargir-nos uns minuts, anem a buscar l’últim tram de la via, a on només trobem una cable de vida, així que molts agrairem -de nou- l’ajuda de la corda.






Podem dir que hem aconseguit i amb èxit, la nostre primera ferrada. L’hem fet de manera ascendent, -tot i que la canal està ben equipada-, el rapel de moment ens ho reservem per una altre ocasió. Així què, continuem el torrent uns metres, amb algun ressalt que passem gràcies a uns esglaons i anem a buscar el camí que ens retornarà al punt de sortida.


Baixem en silenci, cadascú amb els seus pensaments, i amb la gran satisfacció d’haver superat les dificultats tant tècniques com físiques, gràcies a l’ajuda i els ànims de tots plegats.


Un cop arribats al punt d’inici, agraïm a en Josep Anton la seva gran ajuda per donar-nos a conèixer una nova manera d’apropar-nos i gaudir de Montserrat.

Carmen

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.


anar amunt