GALLARET. Papaver rhoeas.
Família de les Papaveràcies. Comprèn unes 200 espècies de plantes. La principal característica de les quals és que totes contenen alcaloides.
Sinonímia: Rosella, badabadoc, paparota, quiquiriquic, peperepep. S’han registrat fins a 34 noms populars diferents.
Es tracta d’una planta anual. Pot arribar a fer 90 cm d’alçada, amb una tija erecta i hirsuta (coberta de pèls llargs), i de fulles pinnatipartides (amb un nervi principal i uns nervis secundaris, més prims, que surten del principal a banda i banda). La poncella del gallaret té, si encara estan poc fets, els pètals de color blanc (monja) i si ja s’han fet i estan a punt de rebentar, són de color vermell (frares). Encertar si la poncella tenia monja o frare era un joc infantil bastant comú antigament.
Floreix al començar la primavera, dóna els seus fruits el mes de maig i mor el mes de juny.Com d’altres plantes que neixen en els camps de conreu (plantes arvenses), la població està limitada per l’aplicació d’herbicides, i per tant caldrà ser molt prudents alhora d’utilitzar-les per remeis casolans.
S’utilitzen bàsicament els pètals i els fruits, per combatre la tos, i per les seves propietats narcòtiques. Per prudència us donarem la recepta indicada per la tos, que en principi no té efectes secundaris (la varietat més indicada per utilitzar és la que té una taca negra al centre): Cal collir les flors al matí, quan el sol ja les hagi secat de la rosada, es desfullen i es posen els pètals sobre un diari, ben separats, deixant-los 3 o 4 dies. Amb 10 gr. de pètals i 170 gr. d’aigua fem una infusió, (5mn de repòs) colem i afegim 340 gr. de sucre. D’aquest xarop els nens poden prendre 1 o 2 cullerades soperes cada dia.
En la mitologia grega Demèter era la deessa de la terra fecunda, i se la representava amb manats d’espigues i de roselles. Segons la llegenda la filla de Demèter i Zeus, Persèfone, era a un prat collint roselles, i de sobte la terra va obrir-se, de manera que Hades, el déu del món subterrani va sorgir de les tenebres i raptà Persèfone per fer-ne la seva esposa, contra la seva voluntat. Demèter, desesperada, va anar per tot el món buscant la seva filla i va prohibir que la terra produís cap mena de fruit fins que la noia no fos trobada. Davant d’aquella amenaça Zeus va intervenir i manà que Persèfone passés cada any tres mesos amb Hades, i nou mesos a la terra amb la seva mare. Aquest mite serveix per explicar el cicle estacional, la terra dorm els mesos d’hivern i es desperta amb el retorn de Persèfone a la terra. La rosella també era símbol de resurrecció, fertilitat i de la son.
MOLT IMPORTANT: Pel que fa als usos medicinals que us indicarem, cal tenir en compte que l’acció de les herbes no és mai innòcua, i que poden tenir efectes incompatibles amb qualsevol altre medicació que estigueu prenent, per tant, de la mateixa manera que no ens hauríem d’automedicar amb les medicines convencionals, us recomanem que abans d’iniciar qualsevol tractament amb herbes ho consulteu a un especialista.
Maria
