CORONA DE REINA


La corona de reina és una planta rupícola que creix, exclusivament, a les parets de conglomerat poc assolellades de les parts altes de Montserrat i del massís del Montcau, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, on a sobre és més aviat rara. Per la seva raresa i el seu endemisme, la corona de reina és una planta inclosa al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya (172/2008) en la categoria d’”espècie vulnerable” i per tant formalment protegida. Pertany al gènere Saxifraga, nom derivat dels mots llatins saxum-i que significa roca, i frango-fregi-fractum, trencar.
La corona de reina fa una arrel potent que es clava fermament a les esquerdes de la roca, però sense arribar a trencar-la. Del coll de l’arrel neix una roseta de fulles gruixudes, de color blavís, sense pecíol, estretes i espatulades, amb el marge finament dentat i ribetades per cristallets a tot el volt. Aquestes fulles es disposen amb elegància com els radis d’una circumferència, més curtes les del centre, més llargues, de fins a 4 cm, les exteriors. La roseta de fulles ornada de cristallets és doncs la corona de reina.
Els cristallets són fets del mineral calcita o carbonat de calci que, al trobar-se en excés a l’aigua que circula per les escletxes del congomerat amb ciment calcari, és excretat per uns minúsculs porus situats al marge de les fulles. El marge finament dentat i recobert de cristalls dóna l’aparença i el tacte d’una serra. Sovint es troben diverses rosetes de costat, lligades per estolons a la base. Un cop a la vida de la corona de reina, com passa amb les atzavares, del centre de la roseta surt tija llarga que porta un raïm de flors blanques. La tija floral, els peduncles i els calzes de la flor són una mica enganxosos. La flor és ben característica de les saxífragues, amb els seus 5 pètals blancs amb les venes ressaltades de rosa, 10 estams en un sol verticil i el centre ocupat per un pistil inflat que es divideix en dos estils, com un càntir amb dos brocs. Després de florir i fructificar, la roseta mor, però sovint una nova roseta la reemplaça al seu costat.
La corona de reina viu majoritàriament als vessants nord de Montserrat i del Montcau, per tant la majoria de la població mundial és a la comarca de Bages, tot i que alguns exemplars de Montserrat creixeran en territori de les comarques de l’Anoia i del Baix Llobregat, i alguns de Sant Llorenç del Munt al Vallès Occidental. El parent més proper de la corona de reina és una corona que viu a les muntanyes d’Itàlia, Sardenya i Sicília. Davant de poblacions amb característiques morfològiques diferents, alguns autors són proclius a definir espècies separades, mentre que d’altres tendeixen més a considerar espècies amples i diferenciar després els tàxons a nivell subespecífic. L’escola de botànica catalana majoritàriament segueix aquesta darrera tendència i sol distingir entre la corona de reina d’Itàlia i la de Catalunya a nivell de subespècie. Sota aquest criteri, la corona de reina catalana és coneguda entre els botànics com Saxifraga callosa ssp. catalaunica, més que amb el nom també acceptat de Saxifraga catalaunica. D’aquí el quasi sí, de l’espècie endèmica del Bages; la corona de reina viu quasi només al Bages i, sens dubte, és un tàxon diferenciat, que pot considerar-se o no a nivell d’espècie. En qualsevol cas, espècie o subespècie particular, és un tàxon antic i individualitzat que suma el mateix en termes de biodiversitat.
La vida, amb els seus camins atzarosos i la seva diversitat, s’ha permès el caprici de regalar una corona d’orfebreria serrada a la Moreneta de Montserrat. Siguem conscients d’aquesta joia i conservem-la.

BIBLIOGRAFIA

Jordi Badia Observatori de natura Corona de reina
www.ichn.iec.cat/Bages

0 comentaris:

Publica un comentari

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.


anar amunt