A LA DRETA DE L'OSKAR

Diumenge, 18 / juliol / 2010

Animat pel Víctor i per les ganes que tenia de provar uns peus de gat, aquest diumenge he volgut provar això de l’escalada. La zona triada ha estat la de A la dreta de l’Oskar a la cara sud de Montserrat. Aquesta zona està equipada per fer escalada esportiva amb vies de nivell fàcil.

La via triada és la número 4 que no té nom, de grau de dificultat III i de 20 metres, per començar ja està bé. Després d’explicar-me com funciona el grigri i com s’ha de progressar per la roca, comencem a escalar. El Víctor va de primer i jo l’asseguro des de baix.

El Víctor baixa fent ràpel i ara em toca a mi. Em lligo la corda a l’arnés amb un nus de vuit i en poso els peus de gat. Els primers passos per la roca no són difícils i em serveixen per anar agafant confiança. La sensació de seguretat que et dóna saber que estàs assegurat també ajuda.

La paret té dues terrasses entermitges. Arribo a la primera sense grans problemes ja que hi ha bones presses tant per a les mans com per als peus. La segona part és més dreta i costa de trobar punts fiables per a progressar. Passat aquest tram, torna a millorar la roca i té més inclinació. Uns últims passos i arribo a la reunió. Baixo fent ràpel i gaudint del moment. Acabo de batejar-me en l’escalada!

El Víctor em proposa de fer una via una mica més difícil i triem la número 2 que té el nom de Romaní, de grau IVb i de 20 metres com l’altra. A mitja via el Víctor em diu que té algun pas de grau V i potser a mi en costarà de fer.

Des del primer pas ja es veu que aquesta via és més difícil. La roca és molt llisa i costa trobar bons punts per progressar. M’ajudo amb dues cintes exprés per a descansar i remuntar els passos de grau V. El Víctor en diu que si no ho veig clar que em baixa, però jo sóc tossut i tiro amunt.

Passat aquest tram la roca millora, perd verticalitat i trobo bones presses tant per als peus com per a les mans. Arribo a la reunió, m’asseguro i descanso una estona. Des d’alt es veu una bona caiguda. Baixo en ràpel i un cop a terra ho celebro amb el Víctor.

Recollim i de camí cap al cotxe faig l’última foto del lloc on hem fet l’escalada. El Víctor em diu que unes pràctiques més i ja podem anar a fer Els Gorros. Això sona a paraules majors i serà amb l’Oriol, que hauria de ser aquí amb mi. Però ara li toca gaudir del naixement del seu fill l’Èric. Des d’aquí moltes felicitats “PARE”.

Ressenya de la via: http://www.kpujo.com/