ESCALADA A LA MIRANDA DE SANTA MAGDALENA
VIA DE LA NÚRIA; 164 m (III+)Dilluns, 9 de maig de 2011
La via de la Núria es troba a la cara oest de la Miranda de Santa Magdalena. És una via molt llarga equipada amb sis reunions. Via ideal per a la iniciació a l'escalada de nivell fàcil i perfecte per a practicar la tècnica de muntar reunions. Equipada a l'any 2010 per Guillem Arias.
L'aproximació la fem des del poble de Collbató pel camí Vell de Collbató al Monestir tot gaudint d'una agradable caminada d'hora i mitja carregats com camàlics. Però com que abans que escaladors som caminadors, ens ho hem pres amb molta calma i tira amunt que ja arribarem.
Més amunt trobem la cruïlla que ens portarà fins a la zona de Gorros i Magdalenes i que ressegueix el torrent de Santa Caterina. En aquest punt deixem el camí Vell i remuntem el camí que ens porta a l'ermita de Sant Joan. Després agafem el camí que porta cap al mirador de Sant Joan, trobem uns esglaons tallats a la roca i un petit mur que hem de superar. Arribem a un coll i girem a la dreta per anar a cercar el camí que baixa pel cantó oposat i que ressegueix la roca fins a trobar el parabolt groc que marca l'inici de la via.
La primera tirada la fa l'Oriol, té 30m i és de grau III amb bones preses. La via puja recte, deixant a la dreta la via Directa Núria que té un grau de dificultat més gran V/A0.
La segona tirada de 27 m i de grau II, la fa el Josep M. És una tirada fàcil i s'aprecia que la paret està més tombada i les preses generoses, ideal per practicar la tècnica de xapar.
La tercera tirada té 26 m i la quarta 23 m en les que augmenta una mica la dificultat a grau III+ i també augmenta la sensació d'alçada. La via busca els millors passos i les preses ajuden. Una altre cosa a destacar de la via és poder practicar muntar reunions a 100 metres del terra i agafar confiança en la seva mecànica, així com assegurar correctament.
El cinquè tram de la via de 28 m i també de grau III+ no el vam poder fer, ja que de la zona arbrada que hi ha més amunt de la reunió del quart tram rajava aigua i deixava la paret ben molla. Com que s'havia de fer un flanqueig cap a l'esquerra, i la paret no era practicable. Vam optar per remuntar aquest tram per la zona arbrada. No va ser fàcil, el fang i la vegetació atapeïda van complicar molt la progressió.
Passat el tram arbrat, vam tornar al traçat de la via per a realitzar el darrer tram de 30 m i de grau III. És un tram molt fàcil o els únics passos delicats són la sortida de la reunió i l'arribada al cim. Són dos passos de grimpada fàcils, la resta quasi es pot fer caminant.
Un cop a dalt del cim, assaborim el poder haver assolit la nostra primera via d'escalada clàssica, tot i que és una via fàcil, per a nosaltres suposava un gran repte. La baixada la fem pel caminet que baixa per darrera de la Magdalena Inferior fins a trobar a la dreta les escales de Sant Joan que ens deixa a la pista cimentada, des d'on desfem el camí que havíem fet de pujada.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.