CLOT DEL BOIXAR


El Clot del Boixar neix al final del serrat del Cabrit i el serrat del Faraó, just a l'alçada de l'Agulla Fina del Naps de baix. Passada la cova del Boixar, acaba unint-se al torrent del Tambor. Té un desnivell de 175 metres i 3 ràpels, el més llarg de 12 metres. S’ha de portar casc, arnès, davallador, bagues de seguretat i una corda de 30 metres. Tot i que normalment està equipat amb cordes fixes, en el dia que vam fer el descens, l'últim passamà i corda no hi eren.

Val a dir que el Clot del Boixar és la part baixa d'un torrent que neix vora el bassal dels Avellaners i molt a prop del Cilindre, conegut amb el nom de la Coma dels Naps, recorre el centre del massís montserratí, i passat l'Agulla Fina pren el nom de Clot del Boixar.

Està prohibit el ascens o descens tot l'any a la part alta del torrent (La Coma dels Naps), ja que està inclosa en l'actual normativa de regulació de l'escalada per trobar-se en una zona d'especial protecció. Per tant, només és pot fer la part que va des del camí del Cabrit fins a la cova del Boixar.

L'aproximació més curta per arribar a l'inici del Clot del Boixar és sortir d'el Bruc en direcció la masia del Castell. Una agradable caminada que si algú no vol fer, ho pot fer en cotxe, ja que hi ha una petita explana al costat del camp d'oliveres on es pot deixar el vehicle. S'ha de travessar el camp d'oliveres i enllaçar amb el pedregós llit del Clot del Tambor, fins trobar un trencall a la dreta amb marques vermelles que hi porten al serrat del Cabrit. Més amunt s'arriba a una cisterna d'aigua on hi ha una altre cruïlla de camins. A la dreta (marques blaves) porta a la cova del Boixar, per on es fa la tornada i a l'esquerra (marques vermelles) a la cova del Cabrit. S'ha de girar a l'esquerra seguint les marques vermelles fins a les parets del serrat del cabrit.

A l'arribar a la cova del Cabrit s'ha de continuar a la dreta en direcció el serrat del Faraó fins a l'alçada de l'Agulla fina del Naps de baix. Una gran roca al costat del camí és l'inici del Clot del Boixar. Els primers metres del clot són plens d'arítjols i esbarzers, fins que s'arriba als primers caos de blocs de roques.

Passat el tram de vegetació s'haurà de desgrimpar pels grans blocs de pedra que impedeixen el pas. En un del blocs s'haurà d'anar per dins fins que s'arriba al primer ràpel.

El primer ressalt que s'ha de rapelar és d'uns 10 metres. Hi ha un passamà i una corda fixa, però millor fer servir la que portem per superar aquest tram. Tot i així, l'anella d'on es rapela està lligada al passamà, la qual cosa fa que tot sigui molt precari. El ràpel és prou curiós, ja que el sostre que hi ha sobre de nosaltres són uns grans blocs de roca encastats.

L'aproximació al segon ràpel s'haurà de fer desgrimpant de nou pels molts blocs de pedres que es troben en mig del clot i que han quedat com si fossin grades naturals.

El segon ràpel és d'uns 6 metres i està dividit en dos trams ja que hi ha un replà enmig. La sortida és molt tècnica, ja que s'haurà d'evitar no quedar encaixat amb la motxilla entres les roques. El final del ràpel no té dificultat. Val a dir que les cordes fixes d'aquest tram estan en un estat molt precari.

La part final del clot i la que porta a l'últim ràpel és la més espectacular. És com endinsar-se en un canyó, on els elements naturals han esculpit una gorja profunda que porta a un final de grans blocs de roca caiguts i disposats en una harmonia perfecte.

El tercer i últim ràpel és el més llarg i té 12 metres. Aquest tram també tenia un passamà i una corda. A dia d'avui, aquesta corda ja no hi és. La instal·lació del ràpel també és precària com la resta del clot, però val la pena arribar a aquest punt i gaudir de l'últim ràpel.

El final del Clot del Boixar és un impressionant caos de blocs de roca i unes grades naturals de color vermell. També és visita obligada la cova del Boixar que està just a la dreta del caos del blocs. La cova acostuma a estar habitada, i s'ha de respectar l'entorn. El reton és fa seguint un camí amb marques blaves que surt davant mateix de la cova i que porta a la bassa per on es passa a la pujada. En aquest punt s'ha de des-fer el camí, seguint les marques vermelles fins al punt d'inici.

Data del descens: 22/08/2011
Integrants: Oriol i Josep M.
Ressenya: Josep M.
Fotografia: Oriol i Josep M.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.


anar amunt