Diu la dita que, quan s'afronta un objectiu, la dificultat no rau en el fet d'assolir-lo, sinó en el fet de mantenir-lo. És el que anomenem la continuïtat de l'èxit.
ApeuperMontserrat ha aconseguit amb els anys acumular experiència fruït del desenvolupament d'un model propi. Però, tot i estar satisfet amb la feina feta, tenim la convicció que encara tenim marge de millora.
ApeuperMontserrat fa 5 anys, i és un bon moment per a mirar enrere, reviure les emocions que els records ens porten i fer balanç. Queda lluny aquell setembre de 2006, quan donàvem els primers passos i vam fer la travessa de la muntanya per la vessant nord. Des d'aquell moment Montserrat ens va seduir.
Des de llavors, cada aniversari és com arribar a un coll. És un bon mirador on poder fer una parada i mirar enrere el camí recorregut. De recordar els indrets bonics per on hem passat i sentir-se orgullós de l'esforç realitzat.
Però no ens podem quedar aquí, el camí continua i la carena que fem és molt alta. El futur ens espera i s'acosta tan ràpidament com s'allunya el passat. Hem de posar-nos en marxa i arribar al següent coll. Pel camí trobarem nous reptes que seran tan estimulants com els que fins ara hem aconseguit.
Passarà l'aniversari i apeuperMontserrat continuarà fent camí. Continuarem mirant el mapa i estudiant el terreny. Continuarem fent una sortida oberta al mes, perquè volem ser una porta d'entrada a tothom que vulgui conèixer Montserrat, i compartir experiències com ho han fet molts apeupermontserratins. Perquè apeuperMontserrat és la suma de totes les persones que estimen Montserrat.
Benvinguts a Montserrat, benvinguts a apeuperMontserrat.
Oriol i Josep M.
4 comentaris:
De ben petita, des de la gran terrassa de la casa que els meus avis teníen als voltants de Masquefa, veia la muntanya de Montserrat. Des de la meva infant mirada, estava convençuda que el que jo veia com a teló de fons de camps i hortes, era realment un pòster decoratiu. M’impressionava la seva majestuosa quietud, cada dia la trobava allà, des de les primeres llums fins passada la vesprada, mai hi faltava!. Però poc a poc, em vaig adonar que aquella muntanya estava viva certament. Em meravellava davant els constants canvis dels seus colors i en conseqüència de les seves formes,fins que va arribar la inesperada tragèdia, jo tenía al voltant de deu o dotze anys quan aquella imatge evocada, real i viva, quedà envoltada de flames.
Amb el temps, vaig conèixer la simbòlica importància de Montserrat i el seu Monestir i és ara –bé, ja farà uns tres anys- que gràcies a en Josep Maria i l’Oriol, em vaig retrobar amb la tant estimada Montserrat. Tots dos, sota el nom d’Apeupermontserrat, ofereixen –amb inacabable generositat- la oportunitat de conèixer, caminar, grimpar o escalar aquesta meravellosa muntanya que segueix tant viva en el record i en el pressent de tantes i tantes persones.
M’il•lusiona de veras poder compartir amb vosaltres el 5è Aniversari d’Apeupermontserrat.
Per molts anys!
Carmen Pifarré
Montserrat i una muntanya.
Devia tenir uns 10 u 11 anys quan vaig anar per primera vegada a Montserrat. Perquè abans anar a Montserrat volia dir anar al monestir. La muntanya era una cosa que l'envoltava i prou. Vaig anar-hi amb els meus pares i els meus germans en una de les poques vegades que trèiem el cap fóra de casa. Un dia núvol, suposo que d'hivern,perquè anàvem abrigats.
Fins ara aquell viatge no era més que un record, un espai en la memòria, una agradable seqüència dins la meva vida. Montserrat començava i acabava en aquell viatge infantil. Vaig tornar altres vegades a Montserrat (al monestir, sempre al monestir), unes vegades a peu, d'altres en funicular o en cotxe... i la muntanya seguia sent un decorat, una part de l'atrezzo.
Van haver de passar molts anys per invertir el grau d'interès que havia de representar per a mi aquella muntanya, aquell decorat, i convertir el monestir, fins ara amo i senyor, en una figura secundària, tot i que important, és clar.
La inversió de conceptes va venir de la mà d'un bon amic, com acostuma a passar de vegades, que em va obrir una de les portes que permeten l'accés a aquest món meravellós, màgic, tremend a estones, fantàstic i sorprenent. Em vaig adonar que darrera aquell decorat hi havia un món completament diferent i nou per mi, inimaginable, que et deixa de pedra com les seves parets altíssimes. D'altres portes es van anar obrint, ara ja de la mà de l'Oriol i el Josep Maria, coneixedors de tots els camins i laberints que conformen aquesta, per mi, redescoberta muntanya. Gràcies a la seva iniciativa d'apeupermontserrat he pogut gaudir de moments sublims, estones impagables, situacions emocionants, agradabilíssims companys i companyes i records profunds i inesborrables.
Caminar per la muntanya és un plaer, malgrat hi deixis la pell en una pujada inacabable. L'esforç sempre té el premi de la dificultat vençuda i, sobretot, del que la muntanya et regala a la vista quan ets allà dalt. La muntanya de Montserrat, la muntanya màgica amb els seus blocs immensos, aquests núvols petrificats, dóna més del que pren si la saps respectar. Jo he aprés a fer-ho, però encara em falta saber molt. Espero que amb l'ajut de tots els apeupermontserratins arribem a conèixer més aquesta muntanya, tots els noms dels seus pics i agulles, de les flors i arbres i animalons que l'habiten, ermites, camins, avencs i coves.
Gràcies Oriol i Josep Maria per crear aquest grup i ajudar a conèixer millor Montserrat.
Felicitats per aquests 5 anys d'apeupermontserrat, esperant que se'ls hi sumin molts més anys i moltes i bones experiències.
I gràcies també a tots el companys i companyes que habitualment resseguim camins i torrents, pugin o baixin, d'aquesta estimada muntanya!
Jordi S
Montserrat massís situat a Catalunya que te moltes mes coses a més del Monestir i que he pogut descobrir gracies als components i promotors de apeupermontserrat Josep Maria i Oriol, gaudint d’indrets inimaginables, aprenent a reconeixer cims, canals, avencs, baumes, ermites, orella d’ós, te de roca, escanyapolls, a més d'altres bèsties i plantes.
La meva primera sortida amb ells va ser el 23 Novembre 2008 al Montgros amb Jose M, Oriol i Jordi R, despres vaig trigar a tornar fins el 12 Juliol 2009 a la sortida per Els Frares on vaig coneixer a la Carmen i la Nuria C i despres la famosa, dura i llarga Sortida Nocturna el 1 Agost 2009 al voltant de Montserrat, a partir d’aquí he perdut el compte, ja que he estat a moltes de les sortides que han organitzat, en les que he conegut més gent amb qui he caminat, disfrutat i suat per Montserrat.
apeupermontserrat un altra forma de recorrer la muntanya magica, amb un grup agradable i heterogeni de gent, obert a tothom sense compromís de permanencia ni obligacions tret la puntualitat el dia de la sortida.
Si per Montserrat vols voltar no ho dubtis i vine amb la gent de apeupermontserrat.
Feliç 5è aniversari Apeupermontserrat!! També és una data especial per a mi perquè coincideix amb el meu primer aniversari com a apeupermontserratí, amb aquella sortida realitzada el dia 5 de setembre de 2010, la Travessa Integral per Montserrat.
La meva passió per Montserrat ve de lluny, però malauradament, per motius diversos, no ha sigut fins fa un parell d’anys que he començat a gaudir de veritat d’aquesta magnífica muntanya, que va ser quan vaig decidir que no podia ser que vivint al costat d’aquesta meravella tota la meva vida no la conegués ni un 25% (sort que afortunadament mai és tard!)
Així doncs, vaig començar a fer sortides pel meu compte i buscant a internet informació al respecte, vaig descobrir el vostre blog. Des de llavors es va convertir en el meu referent com a guia per les meves sortides, per tota la informació que conté i la qualitat de la mateixa (les ressenyes de les sortides, per exemple, a part de molt ben explicades, transmeten aquesta il•lusió que teniu per Montserrat).
I així, fins que un dia em vaig omplir de valor i vaig voler acompanyar-vos (va ser una decisió que em va costar molt prendre, pel meu caràcter introvertit). Em vaig sentir molt a gust amb vosaltres, em va agradar molt la vostra filosofia de funcionament com a grup, i, a més, sempre és un plaer compartir experiències amb uns “bojosperMonsterrat”, jeje. Des de llavors, sempre que he pogut, m’he apuntat a les vostres sortides.
Aquestes sortides no només m’han permès descobrir nous i impressionants racons de Montserrat, sinó que m’han aportat moltes més coses, per exemple, qui m’hagués dit a mi que seria capaç d’apuntar-me a fer excursions amb un grup de gent que no conec de res? O que seria capaç de baixar penjat d’una corda una alçada de 30 m? O que podria pujar més de 3.000 m? En definitiva, que per a mi, Apeupermontserrat no és només un grup d’amics per fer sortides i gaudir i conèixer millor Montserrat, sinó que m’està ajudant a superar certes pors, i no només davant del barranc de 30 m, sinó que també és aplicable a la meva vida personal, al meu creixement com a persona.
Gràcies a tots els apeupermontserratins amb qui he compartit alguna sortida i en especial als Penjatspermontserrat.
Moltes felicitats de nou i que continueu (continuem) per molts anys més!!
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.