Era considerada l'ermita més solitaria del massís pel seu emplaçament, al marge esquerra del torrent de Santa Maria i domina perfectament la paret nord, llevant i migdia de la muntanya, amb extensíssims horitzons i, de prop, munió de roques, en particular la llegendària i veïna del Cavall Bernat.
L'emplaçament d'aquesta simpàtica ermita és un bonic i aeri mirador. Consta que fòu reedificada l'any 1490. L'abat García Jiménez de Cisneros la va fer adobar el 1498. Hi feren estada, durant el transcurs dels anys, trenta-quatre ermitans. Avui dia serveix de refugi
Per darrera la cisterna encastada a la roca, a la dreta de la balma, es pot pujar per uns rudimentaris graons tallats a la roca, fins dalt del dit primitiu emplaçament. Si un es veu amb cor de pujar per aquests camí penjat a l'abisme, paga el tret de fer-hi una visita.
GALERIA FOTOGRÀFICA
1 comentaris:
L'ermita de Sant Antoni és un dels racons més bonics de tot Montserrat, sobretot per les vistes. És fantàstica, m'encanta.
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.