CANAL DEL POU DE GLAÇ

La canal del Pou de Glaç o del Musclos es troba a la cara nord de la muntanya de Montserrat, just per sobre del monestir de Santa Cecília de Montserrat. És un torrent que es pot fer tot l’any, encara que s’ha de vigilar si el terra està enfangat, ja que pot ser perillós. Té una longitud de 400 m i un desnivell de 225 m. S’ha de portar casc, arnès, davallador, bagues de seguretat i una corda de 60 m o dos de 30 m.

L’aproximació la fem sortint des del monestir de Santa Cecília i remuntant la canal de Sant Jeroni. Seguim les marques de color vermell i les torres d'alta tensió. Els trams que presenten alguna dificultat han sigut adaptats amb cables i passarel·la per tal de poder pujar amb seguretat.

Remuntem els esglaons de ciment que porten al cim de la miranda de Sant Jeroni i just on comença un tram d’escales amb passamà de ferro, a la dreta, trobem un corriol que porta a l’inici de la canal del Pou de Glaç. El primer que crida la nostra atenció, són les restes de les closques dels musclos, que desafortunadament dóna nom a aquesta via equipada. Doncs això és el record d'un antic restaurant que per sort ja és història, però no les deixalles.

El primer tram de la canal té una forta pendent on el terra es molt relliscós i ple d’arrels. Hi ha instal·lades cordes que ajuden a fer la baixada o pujada. Ja que la canal està equipada per a remuntar-la.

La canal és força encaixada i descomposta amb molta terra i branques que arrosseguen els aiguats. Anem baixant pels petits ressalts, que superem amb l’ajuda de les cadenes que hi trobem en la primera part del descens.

La part intermèdia de la canal està plena de curts ràpel d’entre 5 i 10 metres molt encaixonats, això fa que els ràpels siguin difícils ja que constantment topem a les parets laterals.

Alguns ràpels són prou curiosos i s’acaben en una zona entre grans blocs de pedra caiguts. El pas per sota una d’una gran pedra encaixada entre les parets és prou espectacular.

Continuem baixant uns ràpels petits i arribem a la part final de la canal. Els darrers tres últims ràpels i els més llargs el fem amb el grup d’esgarrapacrestes que s’han unit al nostre i decidim compartir cordes. El primer d’uns 15 metres és molt estret i encaixat, cosa que dificulta la baixada. Aquest tram s’acaba amb un volat d’uns 5 metres.

El segon dels ràpels llarg té 25 metres. L’entrada és molt vertical però a la meitat trobem unes amples terrasses esglaonades que hem de fer caminant per continuar rapelant.

El darrer i últim ràpel, d'uns 20 metres, també és molt vertical. A més l’entrada és força complicada ja que la instal·lació de la corda queda molt lluny i apartat del graó de sortida. L’amic Joan d’esgarrapacrestes va instal·lar uns estreps que van facilitar l’entrada d’aquest compromès ràpel.

Aquest darrer ràpel s’acaba en una zona estreta. Trobem una placa que informa de l’inici de la canal equipada del Mejillón. Fer-la de pujada, tot i que està molt ben equipada amb cadenes i cordes, es converteix en un recorregut molt físic i exigent.

Deixem els ràpels enrere i passem per davant del començament de la via ferrada Teresina. Més endavant trobem unes desgrimpades equipades amb cadenes i la bifurcació on s’ajunten les dues canals: La del Pou de Glaç i la de Sant Jeroni. Seguim aquesta última de baixada que ens porta al monestir de Santa Cecília.