FERRADA DE LES DAMES. EL RETORN


Diumenge, 24 d'octubre de 2010

08:00h 4 intrèpids i poc informats penjatspermontserratins es troben a punt per començar una aventura memorable i potser irrepetible (per alguns... jeje). Disfressats per l'ocasió amb arnés, bagues, casc, mosquetons, reversos, cordinos, guants i coca coles però desconeixen que la ferrada ha estat molt malmesa en les darreres pluges i algun tram ha quedat molt precari. Ja s'ho trobaran.


09:00h a peu de via la cosa ja es preveu "divertida". Muntem un improvisat pedal amb un cordino i comença l'ascensió de la primera paret. A mitja alçada falta un esglaó i el següent està mig despenjat. Amb cura però també sent el més alt, l'Oriol aconsegueix passar el tram amb certa "seguretat" i arriba a dalt la reunió però amb els braços ben tocats!. Prepara el reverso i tira corda al segon, en Jordi, que ja es troba encallat en el tram complicat. Un cop enganxat a la corda, ja no caldrà patir per la caiguda i aconsegueix pujar fins dalt sense altre entrebanc. La Núria puja també com un mico però començarà a patir de braços ja fins al final de la jornada. Avui això serà cansat!!! Finalment en Josep Maria puja amb la confiança de la corda en un temps rècord.


10:00h El segon tram també és molt "divertit". Han desaparegut TOTS els agafadors, molt monos ells eren com pedretes enganxades a la roca que et marcaven el camí. Només queden dos trams de cable d'acer, amb un tros ben desfilagarsat que fa molt respecte agafar-s'hi pel perill que comporta de clavar-se'l. L'Oriol puja a dalt i munta de nou corda per pujar al Josep Maria, encallat en el canvi de trams desfilagarsats. Pujat el Josep Maria, corda avall i puja la Núria que seguirà patint de braços fins a dalt. Finalment el Jordi agafa corda per superar el tram difícil i ja som a dalt.


La casualitat fa que aquí ens trobem amb en Josep, vell conegut nostre, Esgarrapacrestes, que ja ens va acompanyar el primer cop fa uns dos anys. Ell va sol i s'uneix al grup. Quina sort.


11:30: superats uns passos d'aproximació ens plantem als peus del tercer tram. Unes cadenes i esglaons carbasses fins superar uns 30 metres de desnivell però amb un pas un xic desplomat.


Ens organitzem i ataquem el pas. Grans dificultats per la Núria però al final supera el desplomat i amb calma finalment arriba a dalt. L'Oriol que ha quedat en terra de ningú ha ajudat la Núria i segueix amunt però ara és massa lluny per ajudar al Josep Maria...que ha quedat encallat en el desplom i passa dificultats. El Jordi li donarà un cop de mà i al final tots som dalt, ja força més relaxats ja que el tram més exposat ja està superat. Ha costat molt.


13:00h El temps passa ràpid i encara son a peu del 4 tram, un sifó que cal fer a força de braços i cura de no relliscar. El passem força bé i de fet ni l'Oriol ni el Jordi han requerit corda. Ha estat una sort coincidir amb en Josep que ens ha resolt temps i força de braços. Potser encara i seriem. Moltes gràcies.


14:00h Arribem als cotxes, amb la satisfacció d'haver-ho fet tot però amb el regust que no ha estat el dia més lluit, tampoc les condicions eren les millors i la pluja havia complicat els trams inicials. De totes maneres ja us dic que ho repetirem, de fet l'Oriol per exemple no ha requerit en cap moment corda ni ajut i el Jordi en molt pocs passos. Això vol dir que tenim el nivell per fer-lo.

Felicitats a tots.

IMPORTANT:
A dia d'avui la via ferrada de les Dames resta en estat precari i es perillós de fer-la. Més informació de l'estat de la via ferrada al blog d'Esgarrapacretes.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.


anar amunt